Una altra d’aquelles nits en què Nou Barris desplega agenda múltiple i obliga a triar. Entre passejos i frescor d’estiu, vam acabar passant per les festes de Trinitat Vella amb els sempre sòlids Morosito, i més tard per Roquetes per veure Tribade, amb un directe intens i carregat d’energia.
Dues propostes molt diferents, però igualment representatives del pols musical i festiu del barri.
📸 Crònica completa i galeria de fotografies al blog de Pocallum: blog.pocallum.cat
Aquest passat divendres dia 13 el metal va arribar al Casal de Barri de Prosperitat de la mà de dues bandes ben joves que van convertir la vetllada en tota una nit de bruixes.
La nit va començar amb el groove metal atmosfèric de @whitedemonofc i, després d’un petit parèntesi, va continuar amb @indar_band i el seu metall progressiu.
La proposta, a més d’acontentar el públic més heavy metal de tot Can Fanga i rodalies, demostrava una cosa ben clara: això no és només cosa de “yayos”. El públic —ben transversal— cobria pràcticament totes les franges d’edat.
Després de tres dies immers en el Jazz I Am, el contrast va ser absolutament deliciós.
Visca el mal. Visca el metall.
M’agraden gairebé totes les músiques —amb alguna excepció inevitable— però els gèneres amb què vaig fer el pas de l’adolescència a una suposada joventut, cada cop costen més de trobar en directe. El soroll ben entès, l’actitud sense filtres, la suor compartida en una sala sense postureig. Tot això sembla haver quedat arraconat sota capes de modernitat ben empaquetada.
Les noves generacions opten per altres coordenades sonores, més patxangueres o més digitals, i sovint fa la sensació que impera més la tendència que no pas una oferta cultural realment àmplia i heterodoxa. No és cap drama —cada època té la seva banda sonora— però de tant en tant convé recordar que el rock no és una peça de museu.
Sigui com sigui, ahir, a Nou Barris, vam tenir dues bones tasses de R’n’R per a qui encara en vulgui. I per a qui no… també.
La primera dosi de rock va ser una autèntica explosió. Elektra és una banda femenina de hard rock formada a Barcelona l’any 2022. El 2025 es consolida amb la formació actual —Abril (guitarra), Emma (veu), Carla (baix) i Nora (bateria)— i comença a trepitjar escenaris amb decisió.
Influenciades pel rock en totes les seves formes, segueixen l’estela de referents com Doro o Stevie Nicks, dones que les inspiren tant musicalment com en actitud. El projecte aposta per un so potent i amb identitat pròpia, reivindicant la presència femenina dins l’escena rockera sense necessitat de demanar permís.
En directe ofereixen intensitat i energia, però sobretot connexió. El primer impacte va ser clar: joventut, personalitat i ja amb alguns temes propis. Si amb aquesta edat ja s’atreveixen a defensar material original amb aquesta seguretat, el recorregut pot ser molt interessant. No, no tots els joves viuen instal·lats en el reggaeton. Al·leluia.
The Capaces
La segona dosi ja era una altra lliga. Més contundent. Gairebé una sobredosi. The Capaces practiquen punk’n’roll des de 1999 i són una de les bandes més sòlides i reconegudes de l’escena punk’n’soul’n’roll internacional.
Liderats per la Martillo, la seva carismàtica i explosiva frontwoman, despleguen una energia escènica demolidora. Més de mil concerts, diverses gires i vuit àlbums publicats avalen una trajectòria que no necessita gaire presentació.
Formació clàssica —dues guitarres, baix i bateria— però amb una actitud que multiplica qualsevol esquema. Tot és directe, sense filtres ni artificis. Rock, actitud i contundència. I sí, el bateria és una màquina.
Per a qui vam créixer entre sales petites, cartells enganxats amb cola als fanals i discos cremats fins a l’extenuació, hi ha alguna cosa gairebé reparadora en comprovar que aquest esperit continua viu. No és només nostàlgia; és constatar que el rock segueix sent espai de comunitat i resistència cultural.
El concert es va celebrar a l’Ateneu Popular de Nou Barris, dins la nova etapa del cicle Nou Barris Naits.
La voluntat és clara: recuperar l’històric NBN en una versió renovada, Nou Barris Naits 2.0, com a cicle d’autoprogramació i autogestió de l’Ateneu. Un espai obert al territori per oferir escenari a bandes locals i projectes sorgits del barri.
Nou Barris Naits vol ser punt de trobada compartit, un espai per construir col·lectivament allò que les veïnes volen que sigui. Un segell d’autoprogramació impulsat per la comunitat, que aposta per donar espai a propostes nascudes des del territori, fomentant la participació, la creativitat i la vida comunitària.
En aquesta primeríssima edició, l’energia de The Capaces i Elektra va deixar clar que hi ha base, hi ha escena i hi ha ganes. Si el cicle manté aquesta línia, Nou Barris tornarà a ser sinònim de guitarres altes i cultura feta des de baix.
Vaig portar la càmera, és clar. Amb llum escassa i moviment constant, la fotografia es converteix en una conversa ràpida amb l’escenari: anticipar el gest, esperar el crit, confiar en el gra. El rock no es deixa domesticar fàcilment, i potser per això m’interessa tant fotografiar-lo.
Podeu veure el reportatge complet al blog. Si us agrada el soroll amb ànima, feu-hi una ullada. I si no… potser també us convé una dosi.
Llarga vida al Ronck'n'Roll!!
Aquest dissabte hem gaudit d’una Nit de Reggae —passada per aigua, cal remarcar-ho— al nostre Casal de barri, el de la Prospe!
Tot i la pluja i el fred —que sempre fan una mica de mandra a l’hora de sortir—, la vetllada va arrencar gairebé puntual amb els Roots Habits i el seu Roots Rock Reggae Dub arrelat a Catalunya.
Baix, guitarra, bateria, teclats i vents —saxo i trompeta— van ser les seves armes, acompanyant una veu que transmet un missatge propi i reflexiu. En el seu so s’hi poden reconèixer influències de Bob Marley, Peter Tosh, Tribal Seeds i Groundation, tot combinant riddims envoltants amb lletres que conviden a pensar.
Com a cloenda, la festa va continuar amb la DJ Rowsi, una de les veus emergents de l’escena reggae del país —tot i que, lamentablement, jo ja no hi vaig poder ser per comprovar-ho!
A les xarxes:
@rootshabits i @rowsi___
Aquest dissabte s’ha celebrat un homenatge molt especial a un dels personatges més singulars que ha donat Nou Barris: Jordi Lapedra, un artista difícil de classificar que, entre moltes altres aventures, va donar vida a The Sustanciaos.
La música va ser, com havia de ser, la protagonista absoluta. Però la jornada va anar més enllà del concert: retrobaments inesperats, abraçades llargues, records compartits i, fins i tot, menjar per recuperar forces —amb pernil del bo, faltaria més.
En aquest petit vídeo hi trobareu bona part de la gent del barri, i també aquells que la vida ha escampat una mica més lluny però que, quan toca, tornen a “casa” sense dubtar-ho, per celebrar com cal.
La jornada va ser organitzada per amics i familiars amb la col·laboració del Casal de barri de la Prosperitat.
Improviciados ja són tota una institució a Prosperitat. Fa temps que animen saraus de tota mena i, a hores d’ara, semblen la banda més en forma de tot Nou Barris. Amb una formació extensa i variada —on no hi falten els vents!— es dediquen a recuperar sense manies els grans himnes del pop-rock dels 80 i 90. Tot plegat amb l’únic objectiu que el públic s’ho passi d’allò més bé… i ho aconsegueixen.
El vermut d’avui ha estat d’aquells que s’allarguen més del compte, fins al punt que a les tres he marxat amb la gana punyent i un somriure a la cara. Senyal inequívoca que la festa ha funcionat.
Per cert, aquest Vermutsical l’hem gaudit al Casal de Barri de Prosperitat, amb l’organització impecable de la cooperativa Las Rudas.
Si és dilluns de festa major a la Prospe, tothom sap que el lloc on has de ser és al Xistorra Rock, organitzat per la penya “Inmortales”, una de les més veteranes del barri. No cal gaire imaginació per saber de què va la festa: xistorra, birra i molt de rock’n’roll.
Enguany s’ha celebrat la vint-i-setena edició d’aquest esdeveniment ja clàssic, on la colla de peluts de la penya demostren any rere any que saben organitzar una festa de debò. El ritual és simple però infal·lible: entre mossegades de xistorra i glops de cervesa, el millor de tot són les bandes de rock, que mai són suaus i sempre porten l’energia al màxim.
Al llarg dels anys, moltes bandes han passat per aquest escenari i algunes fins i tot han fet carrera, com els 77 seven, però són moltes més les que han deixat empremta. Aquest any, la Dj Magnamara —de la pròpia penya Inmortales— va escalfar l’ambient abans de donar pas al rock en directe amb la Inmortales Band, consolidada i amb la trompeta inconfusible del gran Marcelo. I com a convidats especials, ni més ni menys que els Motorhits, una potent banda de versions de Motörhead, que van fer vibrar el públic amb una dosi extra de tralla.
Un any més, el Xistorra Rock ha estat sinònim de música, bon ambient i molta vida de barri. Ja només queda esperar la propera edició per tornar a fer tremolar el carrer Badosa al ritme del millor rock de Prosperitat.
Feu clic a la fotografia principal si voleu veure més fotografies d’aquesta gran festa!
Aquest dissabte, intens dissabte, va tocar passar-se a lluir el pel (o la falta d'aquest en el meu cas) pel Casal de Joves de Prosperitat.
Allà es va celebrar el Prospehell Metal Fest que ve a ser un aquelarre de peluts fent molt soroll i gent rockanrolejant a tope. Serà la meva veterania, però va sorpendrem gratament la curta edat dels membres de les formacions que vaig poder veure.
Com sempre que vaig al Casal de Joves també vaig coincidir amb els coleguis no tan joves del barri i vàrem compartir una bona estona.
Per variar, vaig fer-ne unes poquetes fotografies que mostren l'energia i el meu convenciment que el Rock'n'Roll, el Heavi Metal més concretament, no morirà mai!
Les bandes que vàren participar en aquesta edició van ser: @homicidalfuneral , @razersbandofficial , @vladblackspeed y @crytical__official .
Visca el Rock! A la merda el Regetón!
