Tot va començar com una broma ia poc a poc se'ns està fent ENORME..mil gràcies per unir-nos i pel vostre esforç de tota la barra i brasa en aquest esdeveniment anual, impossible de perdre'l en el futur.
Per molts anys família!!
Tot va començar com una broma ia poc a poc se'ns està fent ENORME..mil gràcies per unir-nos i pel vostre esforç de tota la barra i brasa en aquest esdeveniment anual, impossible de perdre'l en el futur.
Per molts anys família!!
Després de la Rua de Carnestoltes toca, previ sopar a ser possible, fer la pujada per trobar al cim el Gran ball de Carnaval que es fa sempre a l'Ateneu Popular de Nou Barris. Allà molta de la gent que ha participat en la rua, encara els queden forces per –canviant de disfressa moltes vegades– seguir la festa.
Hi ha normalment disfresses increïblement originals i ben fetes, d'altres només originals, però totes són increïbles. Jo si tinc forces és on gaudeixo més fent fotos a les persones que tanta feina han esmerçat per lluir la millor disfressa.
A més de les disfresses, la festa està assegurada amb grups tan incombustibles com Mocebares i l’Orquesta Mitjanit. Per tancar la vetllada, la DJ del barri Magnamara hi posa la música, encara que jo no vaig poder aguantar fins tan tard.
Un any més totes les veïnes i veïns dels barris que formem Nou Barris hem unit forces per la gran desfilada del rei pagà Carnestoltes.
L’eix central és la Via Júlia, i des de tots els barris conflueixen les diferents rues i persones individualment disfressades per gaudir de la disbauxa i l’alegria, esperant que el fred de l’hivern acabi prest i puguem iniciar la temporada de festejos populars primaverals i estiuencs.
Al final de la rua, a la plaça Àngel Pestaña, la Coordinadora Cultural de Nou Barris reparteix els diferents premis a les comparses.
Toca fer l’últim glop i sopar per preparar-se per la gran festa carnavalesca de l’Ateneu Popular de Nou Barris, que d’aquí a poca estona s’iniciarà.
Cal destacar que la rua ha funcionat sense incidents, gràcies a les persones voluntàries que han estat al peu del canó en l’organització del caos que representa tallar carrers i parar als conductors acostumats a ser els reis dels carrers. L’autoritat competent sembla que no ho ha estat massa en aquesta ocasió, tothom ho ha pogut veure amb els seus propis ulls.