Calsuprospe 2026

 

2026-03-13 - Nit de bruixes amb Whitedemon + Indar al Casal de barri de Prosperitat

 

Aquest passat divendres dia 13 el metal va arribar al Casal de Barri de Prosperitat de la mà de dues bandes ben joves que van convertir la vetllada en tota una nit de bruixes.

La nit va començar amb el groove metal atmosfèric de @whitedemonofc i, després d’un petit parèntesi, va continuar amb @indar_band i el seu metall progressiu.

La proposta, a més d’acontentar el públic més heavy metal de tot Can Fanga i rodalies, demostrava una cosa ben clara: això no és només cosa de “yayos”. El públic —ben transversal— cobria pràcticament totes les franges d’edat.

Després de tres dies immers en el Jazz I Am, el contrast va ser absolutament deliciós.

Visca el mal. Visca el metall.

2026-03-01 - Any Nou xinès a Nou Barris

 

Fa un parell de setmanes vaig poder assistir a la celebració de l’Any Nou Xinès —l’any del cavall de foc— al centre de Barcelona. Com és costum, després la comunitat xinesa fa altres celebracions, normalment més petites, per fer comunitat als barris on viuen a Barcelona.

A Nou Barris, barri d’acollida de sempre, no n’és una excepció i l’àmplia comunitat de veïnes i veïns d’aquest llunyà origen fa la seva celebració, convidant a tot el barri a celebrar-ho plegats.

Actuacions, vestimentes i guarniments exòtics, dracs màgics, balls tradicionals… La desfilada es va iniciar a la plaça de l’Ajuntament de Nou Barris i va acabar a la plaça Ángel Pestaña, tot passant per la Via Júlia, que és el centre neuràlgic de Prosperitat.

Gastronomia

A més de les actuacions, les fotografies amb les autoritats i tota la parafernàlia, destacaven les paradetes de menges típiques de la República Popular Xinesa. Arreu, l’estómac és un bon òrgan per crear comunitat i fer veïnat.

• Totes les fotografies disponibles fent clic a la imàtge principal o aquí: https://photos.app.goo.gl/8wkVpZXvgKGteFNp7

l ´Any nou xines 2026

 

2026-02-20 - Nou Barris Naits - The Capaces + Elektra

 

Ahir el rock’n’roll es va tornar a sentir a Nou Barris, i ja era hora.

M’agraden gairebé totes les músiques —amb alguna excepció inevitable— però els gèneres amb què vaig fer el pas de l’adolescència a una suposada joventut, cada cop costen més de trobar en directe. El soroll ben entès, l’actitud sense filtres, la suor compartida en una sala sense postureig. Tot això sembla haver quedat arraconat sota capes de modernitat ben empaquetada.

Les noves generacions opten per altres coordenades sonores, més patxangueres o més digitals, i sovint fa la sensació que impera més la tendència que no pas una oferta cultural realment àmplia i heterodoxa. No és cap drama —cada època té la seva banda sonora— però de tant en tant convé recordar que el rock no és una peça de museu.

Sigui com sigui, ahir, a Nou Barris, vam tenir dues bones tasses de R’n’R per a qui encara en vulgui. I per a qui no… també.

Elektra

La primera dosi de rock va ser una autèntica explosió. Elektra és una banda femenina de hard rock formada a Barcelona l’any 2022. El 2025 es consolida amb la formació actual —Abril (guitarra), Emma (veu), Carla (baix) i Nora (bateria)— i comença a trepitjar escenaris amb decisió.

Influenciades pel rock en totes les seves formes, segueixen l’estela de referents com Doro o Stevie Nicks, dones que les inspiren tant musicalment com en actitud. El projecte aposta per un so potent i amb identitat pròpia, reivindicant la presència femenina dins l’escena rockera sense necessitat de demanar permís.

En directe ofereixen intensitat i energia, però sobretot connexió. El primer impacte va ser clar: joventut, personalitat i ja amb alguns temes propis. Si amb aquesta edat ja s’atreveixen a defensar material original amb aquesta seguretat, el recorregut pot ser molt interessant. No, no tots els joves viuen instal·lats en el reggaeton. Al·leluia.

The Capaces

La segona dosi ja era una altra lliga. Més contundent. Gairebé una sobredosi. The Capaces practiquen punk’n’roll des de 1999 i són una de les bandes més sòlides i reconegudes de l’escena punk’n’soul’n’roll internacional.

Liderats per la Martillo, la seva carismàtica i explosiva frontwoman, despleguen una energia escènica demolidora. Més de mil concerts, diverses gires i vuit àlbums publicats avalen una trajectòria que no necessita gaire presentació.

Formació clàssica —dues guitarres, baix i bateria— però amb una actitud que multiplica qualsevol esquema. Tot és directe, sense filtres ni artificis. Rock, actitud i contundència. I sí, el bateria és una màquina.

Per a qui vam créixer entre sales petites, cartells enganxats amb cola als fanals i discos cremats fins a l’extenuació, hi ha alguna cosa gairebé reparadora en comprovar que aquest esperit continua viu. No és només nostàlgia; és constatar que el rock segueix sent espai de comunitat i resistència cultural.

Nou Barris Naits 2.0 – Autogestió i territori

El concert es va celebrar a l’Ateneu Popular de Nou Barris, dins la nova etapa del cicle Nou Barris Naits.

La voluntat és clara: recuperar l’històric NBN en una versió renovada, Nou Barris Naits 2.0, com a cicle d’autoprogramació i autogestió de l’Ateneu. Un espai obert al territori per oferir escenari a bandes locals i projectes sorgits del barri.

Nou Barris Naits vol ser punt de trobada compartit, un espai per construir col·lectivament allò que les veïnes volen que sigui. Un segell d’autoprogramació impulsat per la comunitat, que aposta per donar espai a propostes nascudes des del territori, fomentant la participació, la creativitat i la vida comunitària.

En aquesta primeríssima edició, l’energia de The Capaces i Elektra va deixar clar que hi ha base, hi ha escena i hi ha ganes. Si el cicle manté aquesta línia, Nou Barris tornarà a ser sinònim de guitarres altes i cultura feta des de baix.

Vaig portar la càmera, és clar. Amb llum escassa i moviment constant, la fotografia es converteix en una conversa ràpida amb l’escenari: anticipar el gest, esperar el crit, confiar en el gra. El rock no es deixa domesticar fàcilment, i potser per això m’interessa tant fotografiar-lo.

Podeu veure el reportatge complet al blog. Si us agrada el soroll amb ànima, feu-hi una ullada. I si no… potser també us convé una dosi.

Llarga vida al Ronck'n'Roll!!

Rua Central Carnaval 9 Barris

Un any més, les disfresses i les ganes de festa ens donen la mà per celebrar Carnaval al districte.Gaudir de la tradició més esbojarrada de l'any és impossible d'oblidar..

 

Carnastoltes Nou Barris 14-02-2026

 Divirtiéndonos y reivindicando en la gran Rúa de Carnaltoltes!!

2026-02-14 - Carnestoltes a l'Ateneu Popular de Nou Barris

 

Hi ha nits que, com a fotògraf, no es discuteixen: s’hi va. La del rei Carnestoltes és una d’aquestes. I gairebé sempre la visc a l’Ateneu Popular de Nou Barris, on ja és un clàssic passar-hi a lluir disfressa, ballar sense mesura amb l’orquestra i brindar més d’un cop.

L’ambient és d’aquells que no s’improvisen. Hi ha complicitat, hi ha comunitat i hi ha aquella llibertat transitòria que només permet el carnaval: la gent aprofita per ser qui vol ser, sense massa explicacions. Una mena d’assaig general abans que el fred es retiri del tot i el barri encari una primavera carregada d’activitat cultural.

Com a espectacle visual, el nivell de les disfresses no falla. Hi ha concurs —i no qualsevol concurs—, amb premis i amb prestigi. Es nota que hi ha feina, idees, ironia i ganes de sorprendre. Per a la càmera és un regal: textures, llums impossibles, purpurina militant i expressions que només apareixen quan ningú no es pren gaire seriosament… o potser sí, però des d’un altre lloc.

Sigui com sigui, cada any la festa sembla acabar més aviat. Potser ens fem grans, potser el temps corre més del compte. Però la intensitat és la mateixa: densa, vibrant i col·lectiva.

I mentre hi hagi Carnestoltes, hi haurà nits que no es poden deixar de fotografiar.

2026-01-17 - Roots Habits al Casal de barri de Prosperitat

Aquest dissabte hem gaudit d’una Nit de Reggae —passada per aigua, cal remarcar-ho— al nostre Casal de barri, el de la Prospe!

Tot i la pluja i el fred —que sempre fan una mica de mandra a l’hora de sortir—, la vetllada va arrencar gairebé puntual amb els Roots Habits i el seu Roots Rock Reggae Dub arrelat a Catalunya.

Baix, guitarra, bateria, teclats i vents —saxo i trompeta— van ser les seves armes, acompanyant una veu que transmet un missatge propi i reflexiu. En el seu so s’hi poden reconèixer influències de Bob Marley, Peter Tosh, Tribal Seeds i Groundation, tot combinant riddims envoltants amb lletres que conviden a pensar.

Com a cloenda, la festa va continuar amb la DJ Rowsi, una de les veus emergents de l’escena reggae del país —tot i que, lamentablement, jo ja no hi vaig poder ser per comprovar-ho!

A les xarxes:
@rootshabits i @rowsi___

2026-01-10 — Vermutsical amb Pura Bidasoa

 

Els Vermutsicals continuen aquest 2026 al Casal de Barri de la Prosperitat. El primer de l’any ens porta de nou sons llatinoamericans, aquesta vegada amb el grup Pura Bidasoa. El nom del projecte remet al bar Bidasoa, al barri Gòtic de Barcelona, on els seus membres es van conèixer per primer cop.

Pura Bidasoa està format per María J. García (Veneçuela), ValenLuna (Argentina) i Mauro Recinema (Uruguai). El trio busca reconnectar amb el públic a través de la interpretació tant de música tradicional com de composicions pròpies, amb l’objectiu de donar veu als seus orígens i influències llatinoamericanes: des de chacareras i candombes fins a tangos i altres ritmes plens de color i arrels.

Els Vermutsicals estan programats habitualment per la Cooperativa Las Rudas, que també ens deleita amb les seves menges i simpatia al bar del Casal, creant un ambient proper i acollidor que convida a quedar-s’hi una bona estona.

Hi vaig poder passar una estoneta per fer un got i gaudir de l’ambient, que podeu veure reflectit en les fotografies d’aquell migdia.

19.12.2025 - 35° Concurs Fotografía J.A.Cordoncillo

... la Fotografía no ha muerto. Sigue viva, y aún siendo un lenguaje universal, es a la vez, personal e intransferible: cada uno de nosotros la ve y la vive de manera distinta.

Puede variar la herramienta que utilizamos, pero al final, nuestro ojo la transforma en algo con sentido.

Ayer se dieron cita los ganadores, quienes lo organizaron, pero también la música, porque música y fotografía van de la mano (quién no recuerda escuchando una canción?)

Dani Roto y su arte envolvieron a la Fotografía y la hicieron vibrar, de nuevo, como no puede ser de otra manera. 

Este mes, por diferentes motivos, debo a la Fotografía quien soy hoy.

Enhorabuena a quienes la visión del significado de esa emoción se ha traducido en un premio merecido.

Barcelona, 20.12.2025

casal

 

Guanyadores del 35è Concurs de Fotografia Josep Antón Cordoncillo 2025

Aquest passat divendres 19 de desembre, els membres de Nou Barris Imatge vam tenir el plaer de fer entrega dels premis del 35è Concurs de Fotografia Josep Antón Cordoncillo, una cita ja consolidada dins el calendari cultural del barri.

Com cada any, els premis es reparteixen en quatre categories, i consten d’una dotació econòmica i d’un trofeu únic, dissenyat i creat pel veí i músic Carlitos —gràcies, company, per continuar donant forma material a aquest reconeixement.

Com a colofó de l’acte, també vam comptar amb una actuació musical a càrrec de Dani Roto, una manera d’apropar la cultura —en forma de notes— al barri de la Prosperitat i d’arrodonir una tarda on la fotografia i la música van tornar a anar de bracet.

Tot això és possible gràcies al suport constant del Casal de Barri de la Prosperitat —mil gràcies, camarades— i a la implicació sostinguda dels membres del col·lectiu, que fan de Nou Barris Imatge una de les entitats fotogràfiques més antigues i actives del barri.

Així que ja ho sabeu: aneu esmolant les òptiques i afinant la mirada, que el concurs és obert a tothom i sempre espera noves veus… i noves imatges.

Enhorabona a totes les guanyadores!

Guanyadora de la categoria temàtica: "Peus": Laura Caraballo Sánchez

Guanyador de la categoria Color: Xavier Estany Salas

Guanyadora de la categoria Blanc i negre: Paula CHARLES ESTEVE

Guanyador del Vot del Públic: Miguel Angel Benito Garcia

Casal de Barri de Prosperitat, es presenta el llibre “La moguda juvenil a la Prosperitat. 1980-2000”

 

 

 Aquest llibre tracta sobre els diferents projectes que el jovent del barri va tirar endavant després de la mort de Franco i la transició a la monarquia que el dictador va deixar lligada i ben lligada. Música, molta música, mitjans de comunicació lliures, lluita contra el servei militar obligatori, festes populars i moltes més coses són les que va fer aquell jovent que sortia de quaranta anys de foscor. Van ser uns anys molt intensos, marcats per l’explosió creadora que va comportar la fi de la dictadura, en els que es van fer moltes coses perquè no hi havia res i tot estava per fer. 

El fil conductor del llibre és el Casal de Joves de Prosperitat, nascut l’any 1982 al carrer Molí, però en aquesta moguda juvenil hi ha molts altres espais, projectes i fils per seguir. El Canasto Volador i els altres bars on es trobaven les joves, la parròquia, la Festa Major, els fanzins, les ràdios lliures, els grans concerts de rock, el naixement del Prospe Beach i el San Xibeco, i moltes coses més. Tota aquesta moguda juvenil que va traspassar les fronteres d’aquest petit barri de Nou Barris, queda recollida en el llibre i acompanyada per una gran quantitat de documents gràfics, fotografies, cartells, tríptics, retalls de premsa etc.

L’equip editor del llibre ha fet una gran tasca de recuperació de la memòria històrica i oral, amb un recull d’articles, octavetes, cartells i tota mena de material gràfic i escrit, i també amb una dotzena d’entrevistes a més de vint persones, protagonistes d’aquesta història, amb l’ajut del periodista de Carrer, Néstor Bogajo. Tot aquest material el van entregar al periodista de Noubarris.info, Roger Costa Puyal, que ha sigut l’encarregat de redactar el llibre amb un estil fresc, amè i col·loquial, amb moltes citacions directes de les entrevistes.

2025-12-19 – Dani Roto posa blues a l’entrega de premis del 35è Concurs Cordoncillo

 

35 edicions ja del popular Concurs de Fotografia Josep Antón Cordoncillo, organitzat per Nou Barris Imatge conjuntament amb el Casal de Barri de la Prosperitat. Una trajectòria llarga i sòlida que parla per si sola.

Són 35 edicions amb una participació excel·lent —tant en quantitat com en qualitat— que han consolidat el concurs com una cita de referència i li han atorgat un merescut prestigi.

A banda de l’entrega de premis a les categories habituals de temàtica lliure en blanc i negre i color, enguany Nou Barris Imatge ha proposat com a tema específic “peus”. Una elecció aparentment senzilla que ha donat molt de joc i ha posat a prova la imaginació dels participants, amb resultats tan diversos com sorprenents. Com és habitual, el criteri del públic també hi té un pes important, i mitjançant votació popular s’escull la fotografia més valorada.

No hi ha fotografies de l’acte d’entrega de premis —ho sento: formava part del jurat i estava ocupat repartint els guardons, que no és poca feina. Això sí, després vaig poder immortalitzar el gran Dani Roto, que va venir des de la propera Cerdanyola per aportar el seu blues cru, directe i honest a un públic nombrós que va omplir l’espai i va gaudir d’una molt bona estona en aquest plujós capvespre de divendres de finals d’any.

Així que ja ho sabeu: aneu carregant càmeres i idees, que teniu tot un any per preparar les vostres fotografies per a la propera convocatòria. Mentrestant, encara queden uns quants dies per visitar l’exposició i gaudir de totes les propostes presentades.

2025-12-13 - 5è aniversari del Sindicat d'Habitatge de Nou Barris

Dia intens! 

Avui ha estat un dia de no parar, intens i ben profitós. Malauradament, he estat fora del barri —la Prosperitat— i no he pogut gaudir com cal la jornada lúdico-festiva organitzada per la gent del Sindicat d’Habitatge, que tanta lluita (i tanta raó) acumulen, amb motiu del seu ja 5è aniversari. 

Pel que sé, al llarg de tot el dia el Casal de Barri de la Prosperitat ha acollit una taula rodona amb diversos col·lectius del barri, un concurs de truites, un bingo musical i, com no podia faltar, molta música! 

Tard!

Tot i anar just d’energia, encara he pogut fer un últim esforç per arribar a la recta final de la part més musical de la jornada. Així que m’he perdut el gran —i tan estimat al barri— @mateolika. He arribat just a les acaballes del concert de @larisadelpepe i he pogut quedar-me una estona en el tram final amb @dj_txarnegaa, tot plegat, molt bé. 

Així que, encara que no tenia gens previst fer fotos, m’he trobat a la butxaca una petita càmereta i no he pogut evitar fer-ne quatre. Les podeu veure fent clic a la imatge principal, com ja és costum.

2025-11-29 - Concert homenatge a Jordi Lapedra

 

Aquest dissabte s’ha celebrat un homenatge molt especial a un dels personatges més singulars que ha donat Nou Barris: Jordi Lapedra, un artista difícil de classificar que, entre moltes altres aventures, va donar vida a The Sustanciaos.

La música va ser, com havia de ser, la protagonista absoluta. Però la jornada va anar més enllà del concert: retrobaments inesperats, abraçades llargues, records compartits i, fins i tot, menjar per recuperar forces —amb pernil del bo, faltaria més.

En aquest petit vídeo hi trobareu bona part de la gent del barri, i també aquells que la vida ha escampat una mica més lluny però que, quan toca, tornen a “casa” sense dubtar-ho, per celebrar com cal.

La jornada va ser organitzada per amics i familiars amb la col·laboració del Casal de barri de la Prosperitat.

Concert Homenatge Jordi Lapedra

Reunió de germanor d'amics i barri en record de Jordi Lapedra.

Bon rotllo,ambient i bona música amb lo millor del barri.

 

2025-10-25 - Re-re-re-okupació de 'Date una Huerta'

 

Un hort okupat?

‘Date una Huerta’ és un projecte veïnal i comunitari situat al solar del carrer Joaquim Valls 79, a la Prosperitat, dins el districte de Nou Barris.

L’espai es va ocupar l’any 2016 i, des d’aleshores, ha funcionat com a hort, jardí i punt de trobada per a activitats comunitàries. A més del conreu, destaca per la quantitat d’activitats socials que s’hi fan i per ser un lloc de reunió per a veïnes de tota mena, edat i procedència.

Un xic d’història

Aquest solar, que abans era un niu de rates i brutícia en un dels carrers més transitats del barri, ha estat transformat i defensat per la majoria de veïns i veïnes, que se l’han fet seu. Aquí s’hi han fet tota mena d’activitats socioculturals, molt lluny de la imatge que agrada al sistema i als especuladors.

Els usuaris sempre han reivindicat mantenir-ne l’activitat fins que la propietat —primer el poc escrupolós BBVA i actualment, sembla, el fons d’inversió Cerberus— decideixi iniciar les famoses obres. I ja sabem què vol dir “obres” en aquests casos: pisos per especular tan fort com els deixin.

Cal dir també que, gràcies a la pressió de l’AVV de Prosperitat i de moltes entitats del barri, l’Ajuntament ha intentat negociar amb la propietat. Fins i tot s’ha plantejat —o rumorejat— la compra del solar perquè el projecte pugui continuar.

Funció social

Fa vergonya veure com l’administració queda àmpliament superada per la iniciativa popular. La tasca social d’aquest hort és realment admirable. Acull persones que busquen companyia, comprensió i una mica de caliu, i puc donar fe que la convivència és excepcional. L’espai, a l’aire lliure, s’ha convertit en una llar i un punt de trobada per a molta gent molt diversa, on el suport i la cura mútua hi són el pa de cada dia. Evidentment també hi ha hagut conflictes —com a qualsevol família— però sempre s’han resolt de manera molt més madura del que solem veure en institucions força més ben pagades.

Per què la re-re-re-okupació?

Doncs perquè he perdut el compte de les vegades que la propietat —tan socials i tan bons com s’anuncien— ha intentat desnonar el projecte per impedir que arreli. El motiu? Deixar el solar abandonat, esperar que el preu pugi i vendre’l al millor postor. Al meu poble en diuen “especulació”; res de nou.

Que el solar, quan queda buit, s’ompli de merda i rates fins a esdevenir un problema sanitari al bell mig del barri? Tant els fa. I encara menys els preocupa que els veïns en gaudeixin mentre esperen el seu moment d’or. El que compta és aixecar-hi pisos per a rics o expats i endur-se’n la part grossa.

25 d’octubre

I així, sense esperar res de bo per part de la propietat, les mateixes veïnes van decidir organitzar una festa reivindicativa i tornar a ocupar el solar, que novament estava sent repoblat per rates i brossa.

La festa va ser ben calaverada, tot i que jo tot just llavors havia de marxar a treballar a un altre punt del barri. Us en deixo una petita mostra fotogràfica: són imatges de la festa popular que va precedir la re-re-re-ocupació del nostre estimat hort.

---

• Podeu accedir a totes les fotografies fent clic a la fotografia principal.

San Xibeco '25 (Herederos del Taxi)

Parlar de Herederos del Taxi és parlar del barri de la Prosperitat ,i de com l'amistat arriba a un escenari.Després comença la unió entre les cançons rumberes i temes de tota la vida.Aixó fa que la gent acabi amb completa sintonia.A San Xibeco són una institució i prometen seguir molts anys més.

 

San Xibeco '25 (Baixada i Pasabar)

Si hagués de definir que és San Xibeco en la Prosperitat seria la unió de molta germanor entre penyes del barri unit a unes inmenses ganes de compartir bon rotllo i gaudir d'una cervesa al pasabar amb els amics;enguany vam tenir molta gent de fora que va flipar amb el ambient.

El barri sencer es bolca en una festa pagana del mes de novembre i que queden 6 mesos fins que comencin les festes del barri de maig,Llarga vida a San Xibeco i Santa Quinta ! Mil gràcies a tots el col.laboradors que sense ells això no seria possible.Per sort ,les noves generacions ho saben i de ben segur tindrem San Xibeco i Santa Quinta per molt de temps.

 

2025-11-14 - Sant Xibeco - Inici amb el Bingo musical

Avui, al Casal de Barri de Prosperitat, han començat les festes d’hivern —més conegudes pels seus patrons, Sant Xibeco i Santa Quinta— al nostre estimat barri de la Prosperitat.

Els devots i devotes més fervorosos ja s’han deixat veure amb samarretes, mocadors i tota mena de marxandatge religiós al primer dels molts actes que tindrem aquest cap de setmana. Espero sobreviure un any més!

Els vicis, sempre junts!

I, és clar, quina millor manera d’iniciar aquesta celebració pagana —per molt que vagi disfressada de religiosa— que amb el joc mentre es consumeix aigua de civada? Així doncs, alceu els gots d'ordi i llúpol fermentat i proclameu “bingo!” mentre sona la música més popular que us pugueu imaginar.

Aquí teniu unes poques fotografies, fent clic a la imatge principal; les justes que he pogut disparar arribant tard i prescindint, un any més, de la medicina social líquida.

Eco, eoc, eco… visca Sant Xibeco!

"Jazz sota la pell"- nit amb Sergi Abaijón Quartet

 El concert ofert aquest divendres pel Sergi Abaijón Quartet va constituir una experiència musical que exemplifica la tensió creativa entre l'esctructura compositiva i la llibertat improvisatòria, un tret essencial del jazz contemporani. Celebrat en un entorn intim i de cuidada acústica, l'esdeveniment va permetre apreciar la maduresa interpretativa del quartet i la capacitat per generar un discurs musical coherent a partir de la interacció espontània. Amb un públic expectant i una il-luminació càlida que semblava respirar amb cada acord, el quartet va oferir un recorregut per composicions originals i clàssics reinventats, en un diáleg constant entre la tradició i la recerca.

En suma, l'actuació del Sergi Abaijón Quartet es pot entendre com una exploració del jazz en la seva dimensió més essencial: un llenguatge viu, obert i en reconstrucció permanent, on la comunicació entre els músics i el públic es converteix en el veritable centre de l'acte estètic.