La temporada arriba al seu final, però hi ha maneres i maneres d’abaixar la persiana. A l’Ateneu Popular 9 Barris van optar, un cop més, per fer-ho ocupant els carrers amb música, reivindicació i comunitat. Una fórmula que ja s’ha convertit en tradició i que, afortunadament, continua demostrant que funciona.
La tarda va començar amb la cercavila del Nou Barris Meets New Orleans, una d’aquelles activitats que transformen per unes hores la quotidianitat del barri. Els Hip Horns Brass Collective van encapçalar una processó festiva inspirada en les second lines de Nova Orleans, portant el ritme pels carrers de Verdum i Prosperitat entre paraigües de colors, balls improvisats i un públic que anava creixent a cada cantonada.
Com acostuma a passar en aquestes ocasions, hi havia qui ja hi venia expressament i qui simplement es trobava la festa pel camí. I és precisament aquí on rau bona part de la gràcia de la proposta: la capacitat de sorprendre, d’interrompre la rutina i de recordar que l’espai públic també pot ser un lloc de trobada, cultura i celebració.
La cercavila va fer diverses aturades durant el recorregut, algunes amb un clar component reivindicatiu. Probablement la més emotiva va ser davant de l’hort comunitari Date una Huerta, que aquest any celebra deu anys d’existència. Deu anys d’un projecte autogestionat que ha convertit un espai abandonat en un punt de trobada obert al veïnat, demostrant que sovint les iniciatives més valuoses són les que neixen des de baix i es mantenen gràcies a la implicació de moltes persones anònimes.
A mesura que avançava la tarda, la cercavila anava sumant participants. Alguns s’hi afegien només durant uns carrers; d’altres acabaven completant tot el recorregut. Entre la música, els paraigües tradicionals i l’ambient festiu, era difícil resistir-se a la invitació.
De retorn a l’Ateneu Popular 9 Barris —sense oblidar mai el “Popular” del seu nom— la jornada encara guardava una altra sorpresa. Després d’un respir, un most i alguna conversa compartida, va arribar el moment de la música en directe.
Ster Wax, una artista amb una força escènica difícil de contenir, va pujar a l’escenari acompanyada pels excel·lents The Soulful Trio. Era la primera vegada que la veia en aquesta formació i la impressió va ser immediata: una banda compacta, solvent i capaç de construir l’espai perfecte perquè la veu i la personalitat de Ster Wax brillessin amb tota la seva intensitat.
El públic va respondre des del primer moment. Soul, rhythm & blues, ecos de Nova Orleans i molta energia van convertir el concert en un final de festa a l’altura de la jornada.
Música, carrer, reivindicació, cultura popular i comunitat. Elements que, quan es combinen amb encert, expliquen millor que qualsevol discurs què representa l’Ateneu Popular 9 Barris per al barri i per a la ciutat.
Tant de bo aquesta petita però valuosa germanor entre Nou Barris i Nova Orleans continuï molts anys més. Si alguna cosa va quedar clara dissabte és que, malgrat els milers de quilòmetres que separen les dues realitats, comparteixen una mateixa manera d’entendre la música: com una celebració col·lectiva, oberta i profundament vinculada al carrer.
Més clips a blog.pocallum.cat
