Ahir el rock’n’roll es va tornar a sentir a Nou Barris, i ja era hora.
M’agraden gairebé totes les músiques —amb alguna excepció inevitable— però els gèneres amb què vaig fer el pas de l’adolescència a una suposada joventut, cada cop costen més de trobar en directe. El soroll ben entès, l’actitud sense filtres, la suor compartida en una sala sense postureig. Tot això sembla haver quedat arraconat sota capes de modernitat ben empaquetada.
Les noves generacions opten per altres coordenades sonores, més patxangueres o més digitals, i sovint fa la sensació que impera més la tendència que no pas una oferta cultural realment àmplia i heterodoxa. No és cap drama —cada època té la seva banda sonora— però de tant en tant convé recordar que el rock no és una peça de museu.
Sigui com sigui, ahir, a Nou Barris, vam tenir dues bones tasses de R’n’R per a qui encara en vulgui. I per a qui no… també.
Elektra
La primera dosi de rock va ser una autèntica explosió. Elektra és una banda femenina de hard rock formada a Barcelona l’any 2022. El 2025 es consolida amb la formació actual —Abril (guitarra), Emma (veu), Carla (baix) i Nora (bateria)— i comença a trepitjar escenaris amb decisió.
Influenciades pel rock en totes les seves formes, segueixen l’estela de referents com Doro o Stevie Nicks, dones que les inspiren tant musicalment com en actitud. El projecte aposta per un so potent i amb identitat pròpia, reivindicant la presència femenina dins l’escena rockera sense necessitat de demanar permís.
En directe ofereixen intensitat i energia, però sobretot connexió. El primer impacte va ser clar: joventut, personalitat i ja amb alguns temes propis. Si amb aquesta edat ja s’atreveixen a defensar material original amb aquesta seguretat, el recorregut pot ser molt interessant. No, no tots els joves viuen instal·lats en el reggaeton. Al·leluia.
The Capaces
La segona dosi ja era una altra lliga. Més contundent. Gairebé una sobredosi. The Capaces practiquen punk’n’roll des de 1999 i són una de les bandes més sòlides i reconegudes de l’escena punk’n’soul’n’roll internacional.
Liderats per la Martillo, la seva carismàtica i explosiva frontwoman, despleguen una energia escènica demolidora. Més de mil concerts, diverses gires i vuit àlbums publicats avalen una trajectòria que no necessita gaire presentació.
Formació clàssica —dues guitarres, baix i bateria— però amb una actitud que multiplica qualsevol esquema. Tot és directe, sense filtres ni artificis. Rock, actitud i contundència. I sí, el bateria és una màquina.
Per a qui vam créixer entre sales petites, cartells enganxats amb cola als fanals i discos cremats fins a l’extenuació, hi ha alguna cosa gairebé reparadora en comprovar que aquest esperit continua viu. No és només nostàlgia; és constatar que el rock segueix sent espai de comunitat i resistència cultural.
Nou Barris Naits 2.0 – Autogestió i territori
El concert es va celebrar a l’Ateneu Popular de Nou Barris, dins la nova etapa del cicle Nou Barris Naits.
La voluntat és clara: recuperar l’històric NBN en una versió renovada, Nou Barris Naits 2.0, com a cicle d’autoprogramació i autogestió de l’Ateneu. Un espai obert al territori per oferir escenari a bandes locals i projectes sorgits del barri.
Nou Barris Naits vol ser punt de trobada compartit, un espai per construir col·lectivament allò que les veïnes volen que sigui. Un segell d’autoprogramació impulsat per la comunitat, que aposta per donar espai a propostes nascudes des del territori, fomentant la participació, la creativitat i la vida comunitària.
En aquesta primeríssima edició, l’energia de The Capaces i Elektra va deixar clar que hi ha base, hi ha escena i hi ha ganes. Si el cicle manté aquesta línia, Nou Barris tornarà a ser sinònim de guitarres altes i cultura feta des de baix.
Vaig portar la càmera, és clar. Amb llum escassa i moviment constant, la fotografia es converteix en una conversa ràpida amb l’escenari: anticipar el gest, esperar el crit, confiar en el gra. El rock no es deixa domesticar fàcilment, i potser per això m’interessa tant fotografiar-lo.
Podeu veure el reportatge complet al blog. Si us agrada el soroll amb ànima, feu-hi una ullada. I si no… potser també us convé una dosi.
Llarga vida al Ronck'n'Roll!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada