Pepa Plana . Penèlope. Sala Muntaner. Del 28 d´Abril al 30 de Maig

De Pepa Plana. Penèlope

Un fil conductor (vermell) que ens porta a explicar les diferents situacions del mite grec.
Aquest fil ens permet fer i desfer un tapís, on la protagonista, aquesta Pepa/Penèlope pallassa, tot i esperar el seu Ramon/Ulisses, gaudeix compartint les situacions més poètiques i tendres d’aquesta espera així com les més absurdes i còmiques.
Aquesta és la cinquena producció de la companyia i aquest cop partim del mite de Penèlope, per desenvolupar un espectacle de creació pròpia on també continuem en la línia d’un espectacle pensat per a un públic adult on tenim la Pepa pallassa, sola a l’escenari, jugant amb un codi no verbal.
L’equip de treball és gairebé el mateix que en les darreres produccions, però amb la important incorporació a la direcció de la prestigiosa degana de les pallasses Nola Rae, Australiana resident a Anglaterra.
www.pepaplana.com
salamuntaner.com/principal.asp?0=1&1=281094

Petita Feina per a Pallasso Vell . Sala Muntaner . Barcelona

De Petita Feina per a Pallasso Vell

Petita feina per a pallasso vell
Sala Muntaner
Del 10 de desembre de 2009 al 10 de gener de 2010
Actors
Jordi Martínez, Claret Papiol (Claret Clown) i Joan Montanyès (Monti)

Imaginiu-vos un anunci com aquest en un diari qualsevol.
Una adreça, una hora: les sis de la tarda. A la cita acudiran tres pallassos, cadascun amb el seu món amagat dins d'una gran maleta. Es troben, es reconeixen i, és clar, juguen.
Juguen amb els seus records i amb les seves il.lusions, amb la que potser és l'última oportunitat que tenen per poder tornar a mostar al món el seu art. Plens de vida, de ganes de ser, recorren la seva història i les seves inquietuds actuals sense perdre mai el nas. Sempre hi ha una entrada nova, sempre hi ha l'esperança de continuar comprovant que el món sap riure, encara que de vegades costi creure.
Només la mort, absurda, irreal i romàntica al mateix temps pot detenir. I encara.
Vinsniéc ens proposa una cabriola teatral que nosaltres interpretarem a la nostra manera: no hi ha qui pugui manar sobre l'anarquia natural del pallasso. És potser per això que l'ofici perdura encara que tingui tants enterradors voluntaris, tants homes de bé que voldrien acabar amb la rebel.lia que s'amaga darrere de la màscara més petita i més sincera del món.
Ramon Simó