La Prosperitat, memòria juvenil i relleus generacionals
Arribava tard. Venia de fora, venia de lluny, i l’acte ja havia començat feia estona. Però encara vaig ser a temps de trobar-me un pati interior ple i una conversa viva. D’aquelles que no són només una presentació de llibre sinó també un exercici de memòria compartida, amb moments d’acord, d’ironia i fins i tot algun retret entre generacions. Tot plegat al Casal de Joves de Prosperitat, recentment inaugurat, en un ambient que convidava tant a escoltar com a fer un got mentre la conversa anava creixent en petits corrillos improvisats.
La presentació girava al voltant de la segona edició del llibre La moguda juvenil a la Prosperitat. 1980-2000, escrit pel periodista Roger Costa Puyal i coordinat per la comissió de memòria i patrimoni de l’Associació Veïnal de Prosperitat. Un llibre que, segons explicaven les seves impulsores, es va esgotar el mateix dia de la primera presentació i que ara torna a estar disponible.
El projecte recupera la memòria d’una generació que va construir espais propis al barri, especialment al voltant del Casal de Joves de Prosperitat. Un model pràcticament únic: un espai autogestionat per joves que encara avui continua existint i mantenint viu aquell esperit de participació directa, assemblea i cultura feta des de baix. Una rara avis en temps de gestions externalitzades, protocols i branding institucional omnipresent.
El llibre recorre bars, locals, concerts, fanzins, ràdios lliures i formes d’organització juvenil que van marcar una època concreta de Nou Barris però que també expliquen una altra manera d’entendre Barcelona, molt allunyada del relat olímpic oficial i dels decorats de postal que sovint han acabat monopolitzant la memòria de ciutat.
Durant l’acte era interessant observar les mirades creuades entre els qui havien estat joves als vuitanta i els joves d’avui. Canvien els codis, canvien les eines i canvien les precarietats, però en el fons continuen apareixent les mateixes preguntes: com construir espais propis, com organitzar-se i com evitar que la memòria d’un barri acabi convertida només en nostàlgia domesticada.
A les fotografies, alguns dels protagonistes i responsables d’aquesta publicació que ja ha arribat a la seva segona edició. Senyal que, malgrat tot, encara hi ha històries de barri que interessen, interpel·len i continuen generant conversa.
